Abans d'implementar intel·ligència artificial, parla amb algú que no te la vengui.

La dada que et citaran, i què mesurava en realitat.

Si algú t'ha parlat d'IA aquest any, és probable que t'hagi deixat anar que "el 95% dels projectes d'IA fracassen". Surt a totes les presentacions. I és un exemple perfecte del problema, així que val la pena mirar-la de prop.

La xifra surt d'un informe de juliol del 2025 titulat The GenAI Divide: State of AI in Business 2025, del projecte NANDA de l'MIT. El que va mesurar no van ser "els projectes d'IA": va ser quin percentatge de pilots d'IA generativa integrats no havia produït un impacte mesurable al compte de resultats. La mostra: entrevistes amb 52 organitzacions, 153 directius enquestats i l'anàlisi de 300 desplegaments publicats. Era un document de treball, sense revisió per parells, signat per un grup que construeix infraestructura d'IA. L'enllaç original allotjat a l'MIT avui redirigeix a un altre lloc. I un detall que diu força: bona part de la premsa que el va citar va donar xifres de mostra diferents de les que consten al document mateix.

Que quedi clar: no dic que l'informe estigui malament. Les seves conclusions qualitatives em semblen de les més útils que he llegit. Dic una altra cosa, i és més incòmoda: la xifra que es fa servir per vendre't IA no l'ha llegida gairebé ningú dels qui la citen. Es repeteix perquè funciona en una diapositiva. Si el teu assessor et dona aquest número sense saber què mesurava, acabes de descobrir quanta verificació hi ha darrere del que et recomanarà després.

El que sí que està ben mesurat diu gairebé el mateix.

I aquí ve l'interessant: no cal el 95% per arribar a la mateixa conclusió. Hi ha estudis més sòlids, amb nom, data i mètode, i apunten tots en la mateixa direcció.

Gartner, juny del 2025: més del 40% dels projectes d'IA agèntica es cancel·laran abans de finals del 2027, per costos que es disparen, valor de negoci poc clar o controls de risc insuficients. Un any abans, el juliol del 2024, ja havia previst que almenys el 30% dels projectes d'IA generativa s'abandonarien després de la prova de concepte.

RAND, 2024: més del 80% dels projectes d'IA fracassen, aproximadament el doble que els projectes informàtics que no porten IA. La seva conclusió sobre la causa principal és la que més m'interessa, perquè no és tècnica: el motiu més freqüent és que les persones implicades mai no van arribar a estar d'acord en per a què era el projecte.

S&P Global: el percentatge d'empreses que abandonen la majoria de les seves iniciatives d'IA abans d'arribar a producció va passar del 17% al 42% en un sol any.

Tres fonts independents, tres mètodes diferents, la mateixa història. I fixa't que cap no diu "la IA no funciona". Diuen que fracassen els projectes que comencen per l'eina en comptes de començar pel problema. És una distinció que canvia del tot què hauries de fer dilluns.

La pregunta que faig abans que cap altra.

Quan algú m'escriu dient "volem posar IA", la meva primera pregunta no té res a veure amb la IA. És aquesta: si demà entressin el triple de clients per la porta, què es trencaria primer?

La resposta gairebé sempre cau en un d'aquests quatre llocs, i només un és territori de la IA:

No arriba prou gent. És el més comú amb diferència. Aquí la IA no hi pinta res. El que falta és visibilitat: la fitxa de Google sense completar, el web que no surt quan algú busca el teu servei a la teva comarca, el boca-orella que no té on aterrar. Tinc una guia de SEO local sencera sobre això, i no esmenta la IA ni una sola vegada.

Arriba gent però no compra. Tampoc no és la IA. És que l'oferta no s'entén, o el preu no s'explica, o la pàgina de contacte demana nou camps. Es resol escrivint millor i traient fricció, no automatitzant.

Compren, però tu no dones l'abast. Aquí comença a tenir sentit. Si el coll d'ampolla és que dediques sis hores setmanals a copiar dades de correus a un full de càlcul, a classificar documents o a redactar sempre el mateix tipus de resposta, aleshores sí: hi ha una tasca repetitiva, voluminosa i amb dades ordenades. És exactament on la IA rendeix.

Dones l'abast, però cobres tard o perds clients. Sol ser procés pur, no tecnologia. Cap eina no arregla que ningú no persegueixi les factures.

Aquest ordre no me l'he inventat: és coherent amb el que va trobar el mateix informe de l'MIT. Més de la meitat del pressupost d'IA generativa que van analitzar havia anat a vendes i màrqueting, mentre que el millor retorn era a la rebotiga, en la feina administrativa repetitiva de la qual ningú no presumeix. La IA es va comprar on brilla a la demo i no on paga.

Per què moltes vegades el correcte és més barat.

Arribats aquí, la temptació del sector és ensenyar-te una taula comparativa de retorn. Ja l'has vista: que el correu electrònic torna 36 euros per cada euro invertit, que el SEO local surt a una fracció del cost per contacte, i que per tant són millors que la IA.

No t'ho faré, perquè seria incoherent amb tot l'anterior. Aquell 3.600% del correu surt d'enquestes del mateix sector, autoreportades per empreses que venen eines de correu. És exactament el mateix tipus de xifra que el 95%: direccionalment útil, inútil com a promesa. Si la faig servir per convèncer-te, estic fent el que critico dues seccions més amunt.

L'argument de debò no és el retorn comparat. És el cost d'equivocar-te, i aquí la diferència no és opinable:

Si t'equivoques amb una campanya de correu als teus clients, ho saps en dues setmanes, has gastat unes desenes d'euros i una tarda de feina. Si t'equivoques completant la teva fitxa de Google, ho saps en un mes i el cost ha estat temps. Si t'equivoques amb un projecte d'IA, ho saps al cap de sis mesos, has gastat uns quants milers d'euros, has consumit la paciència del teu equip amb una eina que no fan servir, i t'emportes de regal la creença que "el digital no funciona al meu sector". Aquest últim dany és el que més he vist i el que més costa de desfer.

Risc asimètric. Per això l'ordre importa més que l'elecció: no perquè la IA sigui dolenta, sinó perquè és el car d'equivocar-se i gairebé mai no és el primer que hi ha pendent.

El problema no és la IA. És qui t'assessora sobre la IA.

Ara la part incòmoda, i és la raó per la qual he escrit això.

Imagina que vas al metge i descobreixes que cobra una comissió per cada operació que recomana. No diries que és un delinqüent. Diries, amb tota la raó, que necessites una segona opinió d'algú que cobri igual tant si operes com si no. Ningú no ho discuteix, això, en medicina. En tecnologia per a empreses ho hem normalitzat del tot.

Gairebé tot l'ecosistema que et parla d'IA avui guanya diners si implementes: qui ven la llicència, qui la integra, qui cobra un percentatge del proveïdor, qui t'ofereix el taller gratuït que acaba en pressupost. Repeteixo que no són mala gent. És que estructuralment no et poden dir "no ho facis", igual que no pots demanar a un fuster que valori amb neutralitat si necessites un moble.

El que sí que pots fer és preguntar abans a algú que reuneixi quatre condicions, i això val per a mi igual que per a qualsevol:

Una: que cobri el mateix si la resposta és que no. És l'única condició que de debò importa. Si el consell és gratis, el consell és publicitat.

Dues: que hagi muntat aquestes coses, no només llegit sobre elles. Jo munto agents i automatitzacions per a clients, i per això sé per on es trenquen: les dades que estaven pitjor del que deia tothom, el procés que ningú no havia escrit, l'empleat que continua fent servir el seu full de càlcul. Qui no ha implementat mai et ven la demo.

Tres: que sàpiga què costa l'alternativa. Algú que només sap d'IA sempre conclourà que necessites IA. Poder comparar contra publicitat, SEO, correu o simplement arreglar un procés a mà és el que converteix un consell en una decisió.

Quatre: que et deixi sabent decidir sense ell. Si en acabar depens més d'aquesta persona que quan vas començar, no era assessorament.

Jo ho he intentat deixar per escrit en llocs on em lliga. A la meva pàgina d'IA aplicada hi ha dues frases que em costen diners: que si ja tens una eina funcionant no te la canvio, i que si a la segona fase el projecte no demostra retorn, no continuem. També tinc una pàgina que explica per a qui no treballo. Aquestes frases hi són perquè les puguis fer servir contra mi, que és l'única manera que valguin alguna cosa.

Quan la resposta sí que és la IA.

Seria igual de deshonest quedar-me en el "no". Els mateixos estudis que documenten els fracassos documenten on funciona, i hi ha patrons clars.

Funciona quan la tasca és repetitiva, de molt volum i amb un resultat verificable: extreure dades de factures, classificar correus entrants, preparar esborranys que una persona revisa. Funciona millor a la rebotiga que a vendes. I funciona més sovint comprant una cosa ja feta que construint-la a mida: a la mostra de l'MIT, comprar a un proveïdor especialitzat tenia al voltant d'un 67% d'èxit, davant d'aproximadament un terç quan l'empresa ho construïa per dins. Si el teu assessor proposa construir des de zero abans d'haver provat res de mercat, demana-li que t'expliqui per què.

I no funciona sense dades. Gartner estima que fins al 2026 s'abandonarà el 60% dels projectes d'IA que no comptin amb dades preparades. En una pime, "dades preparades" no vol dir un llac de dades: vol dir que la informació existeix en un lloc, en un format, amb criteri. Si els teus preus són a tres fulls de càlcul que no coincideixen, aquest és el teu projecte d'aquest trimestre, i no porta IA.

Per cert, tampoc no hi ha tanta pressa com et conten. Segons l'enquesta de l'INE sobre l'ús de TIC a les empreses, el primer trimestre del 2025 feia servir intel·ligència artificial el 21,1% de les empreses espanyoles de deu o més treballadors, i el 13,4% de les de menys de deu. Creix de pressa, sí. Però si tens una empresa petita i encara no has fet res amb IA, no ets l'últim: ets la majoria. Decideix amb calma.

Cinc preguntes abans de signar res.

Emporta't això a la propera reunió on algú et proposi un projecte d'IA. Serveix amb mi també.

1. Quin problema concret resol, i com sabrem d'aquí a tres mesos si l'ha resolt? Si la resposta porta les paraules "eficiència" o "transformació" i cap número, encara no hi ha projecte.

2. Quines dades necessita i les tinc avui? No "podríem aconseguir-les". Avui, i en quin estat.

3. Què passa si al cap de tres mesos no funciona? Vols sentir un criteri d'aturada explícit, no un pla de més fases.

4. Què em costa sortir d'aquí d'aquí a un any? Si les meves dades es queden dins de la seva eina, no he contractat un projecte: he llogat una dependència. Sobre això vaig escriure què passa quan una eina d'IA desapareix d'un dia per l'altre, que no és hipotètic.

5. Què hi guanyes tu si et dic que sí? La pregunta més útil de les cinc. No busca enxampar ningú: busca saber des d'on et parlen. Una resposta tranquil·la i concreta és bon senyal. La incomoditat també és una resposta.

El que de debò t'estic demanant.

No que desconfiïs de la IA. La faig servir cada dia, la implanto per a clients i crec que d'aquí a tres anys serà tan discutible com tenir web. El que et demano és que separis la decisió de la venda, encara que sigui una conversa de quinze minuts amb algú que no en cobri.

Perquè l'error car gairebé mai no és triar l'eina equivocada. És no haver tingut mai la conversa on algú, sense res a guanyar, et diu que el teu problema era un altre.

Si vols el mapa de quins casos d'ús valen la pena en una empresa petita, continua per IA per a pimes: què funciona de debò. Si el que tens a prop és una decisió de proveïdor, potser et serveix més consultor o agència. I si ja tens IA funcionant i el que et preocupa és la part legal, és aquí.

Preguntes freqüents.

La meva empresa necessita intel·ligència artificial?

Depèn de si el teu coll d'ampolla és dels que la IA resol. La IA resol bé tasques repetitives, de molt volum i amb dades ja ordenades: classificar documents, redactar esborranys, extreure informació de factures o correus. No resol que no t'arribi gent, que la teva oferta no s'entengui o que cobris tard. Abans de triar eina, identifica el coll d'ampolla: si no és dels que la IA resol, la IA serà cara i no canviarà res.

És veritat que el 95% dels projectes d'IA fracassen?

Aquesta xifra ve de l'informe The GenAI Divide del projecte NANDA de l'MIT, de juliol del 2025. Va mesurar una cosa molt més concreta: quin percentatge de pilots d'IA generativa integrats no havia produït un impacte mesurable al compte de resultats. La mostra van ser 52 organitzacions entrevistades, 153 directius enquestats i 300 desplegaments públics, i era un document de treball sense revisió per parells. La direcció és correcta i coincideix amb estudis més sòlids, però el 95% no és una dada universal sobre tota la IA.

Quant costa implantar intel·ligència artificial en una pime?

Varia tant que la xifra sola no informa: des de subscripcions de desenes d'euros al mes fins a desenvolupaments a mida de cinc xifres. El número que de debò importa abans de decidir no és el cost, és el cost d'equivocar-te: quant perds si el projecte no funciona, incloent-hi els mesos d'atenció que hi hauràs dedicat i el que no hauràs fet mentrestant.

Què li pregunto a algú que em vol vendre un projecte d'IA?

Cinc preguntes: quin problema concret resol i com es mesura, quines dades necessita i si les tinc avui, què passa si al cap de tres mesos no funciona, què em costa canviar de proveïdor d'aquí a un any, i què hi guanya aquesta persona si li dic que sí. Si l'última pregunta l'incomoda, ja tens informació.

Hi ha alternatives de màrqueting més barates que la IA?

Gairebé sempre hi ha alguna cosa més barata pendent: la fitxa de Google Business Profile sense completar, el web que triga a carregar, el correu a clients que ja t'han comprat i que ningú no envia, el seguiment que no està mesurat. No són més barates només pel preu, sinó pel risc: si una campanya de correu no funciona, ho saps en dues setmanes i has perdut poc. Si un projecte d'IA no funciona, ho saps al cap de sis mesos.