On vendre el teu enoturisme: pagar comissió per un client que ja era teu.

Els cinc llocs on avui es ven una visita a un celler.

Abans de decidir, va bé tenir el mapa sencer al davant. Avui una visita, un tast o una experiència de verema es venen a cinc llocs, i només un és teu.

1. El teu propi web. Zero comissió. A canvi, necessita que algú hi arribi i que pugui reservar sense haver-te d'escriure un correu.
2. Els marketplaces d'experiències. Civitatis pesa molt amb visitant de parla hispana; GetYourGuide és la més forta en públic internacional; donant-te d'alta a Viator apareixes també a TripAdvisor, que la va comprar el 2014. Cobren comissió sobre cada reserva.
3. Els portals institucionals. El portal de turisme comarcal, el de la denominació d'origen, el de l'agència catalana de turisme. No cobren comissió, però hi entres quan ells decideixen i amb el format que ells decideixen.
4. Google. La teva fitxa d'empresa, el bloc de coses a fer a la zona i la reserva des del mateix resultat de cerca. És gratis i és on acaba qui ja sap el teu nom.
5. Els prescriptors presencials. Hotels, cases rurals, consergeries i agències receptives de Barcelona. És el canal més lent de muntar i el que millor qualifica.

Gairebé tots els cellers que veig són al 2 i a mitges al 4. I l'1, que és l'únic que no paga peatge, sol ser un formulari de contacte.

La pregunta que gairebé ningú es fa.

El raonament habitual és: em dono d'alta a tres plataformes, el calendari s'omple, doncs les plataformes funcionen. Pot ser veritat. També pot ser que l'agost sigui l'agost.

La pregunta que separa les dues coses és aquesta: aquesta reserva l'hauria tingut sense la plataforma?

Perquè una comissió sobre algú que ja t'havia trobat no és un cost d'adquisició: és un descompte que li has fet a un client que ja tenies. I el pagues cada mes sense veure'l, perquè a l'informe de la plataforma aquella reserva hi surt com a seva.

El cas concret que més em trobo: algú busca el nom del celler a Google, no troba manera de reservar al web, veu la fitxa de la plataforma als resultats i hi reserva. La plataforma s'apunta la venda i cobra el seu percentatge per un client que va arribar escrivint el teu nom.

Com saber quin et porta clients nous.

Quatre comprovacions, de la més barata a la més incòmoda. Cap necessita eines de pagament.

1. Pregunta-ho a la recepció. Una sola pregunta quan arriben: com ens has trobat. Apunta-la. Dos mesos d'això valen més que qualsevol informe, perquè és l'única font que distingeix entre descobrir-te i localitzar-te.

2. Mira si la teva marca puja alhora. A Search Console, filtra les consultes que contenen el nom del celler. Si pugen quan entres en una plataforma, aquella plataforma t'està descobrint gent nova que després et busca. Si no es mouen, t'està cobrant pels de sempre.

3. Etiqueta tots els enllaços que posis tu. Cada enllaç que publiquis en un portal, un butlletí o una xarxa porta la seva etiqueta de campanya. El que no puguis etiquetar perquè el cobrament passa dins la plataforma, es mesura per la via 1.

4. Apaga'n una un mes. És l'experiment incòmode i l'únic que respon de veritat. Si en pausar una plataforma no baixa res, ja tens la resposta. Fes-ho en un mes normal, no en plena verema.

L'ordre que jo seguiria.

La seqüència importa més que la llista. Si comences per la plataforma, mai no sabràs què hauries venut sense ella, perquè no tindràs amb què comparar.

1. Primer el que no paga comissió i no depèn de ningú: la fitxa de Google al dia i la possibilitat real de reservar al teu web. És on acaba qui et busca pel nom.
2. Després els portals institucionals. Triguen i no els controles, però no cobren i solen deixar-te un enllaç que t'ajuda a aparèixer millor a Google.
3. Després una sola plataforma. Una. La que encaixi amb el públic que vols, amb un objectiu escrit abans de començar i una data per revisar-lo.
4. Al final els prescriptors presencials, amb un acord concret i no amb una targeta al taulell.

El que no faria.

• No em donaria d'alta a cinc alhora. Si entres a totes el mateix mes, no pots atribuir res a res durant l'any següent.
• No signaria sense llegir la clàusula de paritat de preus. Moltes plataformes t'obliguen a no vendre-ho més barat pel teu compte. És legítim, però condiciona tota la teva estratègia de preu i convé saber-ho abans, no després.
• No confondria reserves amb clients. Una visita que no torna ni s'endú una caixa no és el mateix negoci que una que acaba en comanda. Si la plataforma no et deixa el contacte, no estàs construint res teu.
• No deixaria la fitxa de Google a mitges. És gratis, és el primer que mira qui ja sap el teu nom, i és l'únic canal d'aquesta llista que a més t'ajuda que et trobin els que no el saben.

Quina és la millor plataforma per vendre visites a cellers?

Depen del public que vulguis. Civitatis pesa mes amb visitant de parla hispana, GetYourGuide es la mes forta en public internacional, i donant-te d'alta a Viator apareixes tambe a TripAdvisor. Pero la millor per a tu es la que et porti gent que no t'hauria trobat sola, i aixo no ho diu cap ranking: ho dius tu mesurant a casa teva.

Quina comissió es queden les plataformes d'experiències?

Varia segons la plataforma i segons l'acord, i el numero exacte es al teu contracte, no en un article. L'important no es el percentatge sino sobre qui el pagues: la mateixa comissio es cara o barata segons si aquella reserva l'hauries tingut igual.

Val la pena poder reservar al meu propi web si ja soc a plataformes?

Si, i es el primer de la llista. Qui et busca pel nom acaba al teu web o a la teva fitxa de Google. Si alli no pot reservar, l'estas empenyent cap a un canal que et cobra comissio per un client que ja era teu.

Quant triguen els portals institucionals de turisme?

Setmanes o mesos, i depenen d'un criteri que no controles. Per aixo no s'hi comenca. Pero tampoc no es descarten: no cobren comissio i l'enllac que et deixen sol ajudar-te a apareixer millor a Google, un benefici que la plataforma de pagament no et dona.